Definició
Barallar-se, posar-se en discòrdia, caure de la gràcia d’algú.
Ja no surten junts; eren inseparables, però han trencat el plat bonic i van cadascú pel seu cantó.
Etimologia de bonic
D’origen incert, paral·lel del castellà bonico, -ito i de noms personals ibers o gals Boniccus, -icca, -ittus, però probablement derivat del llatí bonus, ‘bo’, amb sufixos celtollatins -iccos, -ittos.
Usos
—Aquesta nit he somiat que em deia Pipilinis!
«Tema molt seriós» tira d’en Sísif, de Jordi Soler, publicada a El Punt el 19 de juliol del 2007 (vegeu-ne l’enllaç a sota)*
—Doncs molt mal fet, eh, molt mal fet!
—I es pot saber per què?
—Perquè Pipilinis és el nom d’un pollastre medieval que tenia el do de la paraula!
—Bé, jo també el tinc, aquest do!
—Sí, però tu no ets cap pollastre!
—Ets odiós, sempre m’has de trencar el plat bonic!
—Perquè sóc realista, ho entens? Realista!
Tema de la setmana
En Sísif