Definició
Vent del sud-est.
«Xaloc, ni molt ni poc»: ho diuen els mariners perquè el xaloc és un vent inconstant i que produeix gran moviment a la mar.
Etimologia
D’origen incert, probablement de l’àrab vulgar xalûk o x(u)lûq, nom de vent, provinent d’una altra forma àrab xurûq, ‘sortida del sol’, romanitzada, de l’arrel xaraq, ‘sol; sortir el sol’.
Usos
La paraula xaloc és una catalanització de sirocco —el vent de l’Àfrica o del desert. En la Itàlia central i meridional, el sirocco té una gran importància social, diríem. És un vent asfixiant, ofegador, opressiu. En el nostre país, el xaloc arriba després d’haver travessat un gran espai d’aigua, i no té pas tantes conseqüències.
, «El vent de garbí i la tramuntana (Assaig sobre la meteorologia del país)», dins El meu país (Barcelona: Destino, 1967)Òmpliguen les veles
«Romanç de la negra i el mariner», dins Crim de Germania (València: Tres i Quatre, 1980)
xaloc o llevant,
i l’amor ens guie
al lloc desitjat.
Anem a ta casa,
que estic tot encés,
i que ens isquen ales
que ja no puc més.
Tema de la setmana
Vents