D’una manera o d’una altra, jo em vaig fer el meu propi esquema: la Corona d’Aragó em resultava més simpàtica que la de Castella; no entenia com sant Vicent Ferrer havia imposat a Casp un Trastàmara castellà; Catalunya i el Regne de València tenien molt a veure i havien estat sempre més liberals i progressistes que la resta de l’estat, etc. Supose que també hi influïa el fet que mon pare sempre posara la seua família, valenciana, com a exemple de família humil però culta i treballadora, i la de ma mare, manxega, com un pur desgavell.

Josep Vicent Marqués, Tots els colors del roig. Quasi unes memòries ideològiques (València: Tres i Quatre, 1997), pàg. 93

Ha de sortir de franc passejar-se per la muntanya i els pobles de pagès o anar amb el cotxe pel bosc, com si no fos de ningú? Les motos i els 4×4 poden anar allà on vulguin? Qui vigila els nostres rius? Qui autoritza les curses motoritzades i destructives? I com es poden prevenir els incendis amb aquest desgavell? Per què hem de pagar per circular per la ciutat i a fora sembla que no hi hagi llei que protegeixi res ni ningú?

Emili Teixidor, «Guerra i guerres» (Presència, 4-10 d’abril del 2003)