Pocs cuidados requereix la tirona, per si mateix ella es busca la teca si és a l’hivern entre els femers i hortes i si és a l’estiu entre les restes de cereals que queden després de recollit el gra. Gairebé podem dir que la tirona viu de per si i per al seu amo, proporcionant-li en poc temps bona carn i molts i bons ous.

Emili Deu, «La cria de les tirones», dins la revista mensual il·lustrada Andorra Agrícola, núm. 1 (Ordino, 1933)

Els coloms parrupegen dalt la teulada plena de molsa groga, del molí… una tirona blanca, ben blanca, s’apropa, té els ullets negres, té el bec gros com els gira-sols…

Mercè Rodoreda, Del que hom no pot fugir (1934)