xiprer m

Definició

Arbre de fulles perennes, de la família de les cupressàcies (Cupressus sempervirens), estret i alt (pot arribar als 30 metres). Té les fulles en forma de petites agulles i fa uns fruits durs i arrodonits. És oriünd de la regió egea, però ha estat conreat des de temps antics a tota l’àrea mediterrània. Els xiprers són plantats en jardins, parcs, cementiris i, arrenglerats, com a paravents.

També: xiprera f, xifrer, xiprés, ciprer…

Etimologia

Variant palatalitzada de ciprer, de l’antic ciprés, llatí tardà cypressus, llatí clàssic cupressus.

Usos

  • Seria bonic fer boscos funeraris, en què la família plantés l’arbre amb les cendres del mort. Convindria recuperar la tradició dels arbres en la mort. Els xiprers eren els ancestres, en l’època dels romans.

    Entrevista a Ferran Lorente i Jordi Vilamitjana, «Tenim vides anònimes, per això les nostres morts també ho són» (El Temps, 5 de novembre del 2002)
  • El pi, amb les branques ben enfora, es dóna tot. El fus negre del xiprer, en canvi, només vol soledat, per xuclar la llum i portar-la tota al fons de l’arrel, per on es comunica amb les ànimes enterrades.

    Ramon Solsona, Les hores detingudes (Barcelona: Quaderns Crema, 1993), pàg. 20

Tema de la setmana

Mots i expressions entorn de la mort. En record dels subscriptors de ‘Cada dia un mot’ Manel Naranjo i Teixidó, de Barcelona, i Jaume Prat Canellas, de Manresa.

Enllaços

L’escreix

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

mausoleuàlber