Definició
1 Gat domèstic.
2 [usat generalment repetint-lo] Veu per a cridar el mix.
«Mix mix, per la una m’entra i per l’atra m’ix»: es diu per indicar indiferència respecte a allò que els altres diuen (valencià).
Al País Valencià s’usen també, en llenguatge col·loquial, les formes mixano (a migjorn) i mixino.
Variants: mixarri, mixarrona, mixet -a, mixinet -a, mixola, mixona, etc.
Etimologia
D’origen expressiu. Hipocorístic del gat (també hi ha la variant mixo), ja que sovint es fa servir aquest so per cridar-lo. Trobem formacions semblants en moltes llengües del món. De fet, tant mix com moix procedeixen de les dues variants mix/muix que es feien servir per adreçar-se a l’animal.
Usos
De tot això començaren a parlar, en efecte, quan ella va aparèixer al despatx amb un deshabillé de blonda negra de les transparències del qual, obertures frontals inferior i superior i altres característiques inductores de torbament, no cal donar detall. Soparen uns entremesos que els va portar Maria amb cara circumspecta, i Jesús pogué comprovar, en moments diferents, que el llom lleonat del gat era del mateix to i color, primer, que la pell del lleó que l’avi portà d’Àfrica, i que la pell de les cuixes de l’ama del mix, segon.
Els treballs perduts (València: Tres i Quatre, 1989), pàg. 202
Tema de la setmana
L’obra de Joan F. Mira és una de les constants dels exemples que il·lustren ‘Cada dia un mot’, com hauran advertit els subscriptors més veterans. Tan constant era, que finalment vam decidir dedicar-li una web sencera, inaugurada solemnement fa unes setmanes. Per contrarestar el que deia a l’exemple del mot enviat divendres passat («Als escriptors no ens aplaudeix ningú»), aquests dies ens permetrem recórrer un cop més a Mira, concretament a una novel·la que mereix tots els aplaudiments «i la claca cridant bravo, bravo», Els treballs perduts (1989), reeditada fa un parell de mesos per Proa.