no estar per orgues

Definició

No estar d’humor, no anar de bromes o de coses insubstancials; desentendre’s d’una cosa.

«Deixa’m tranquil, que no estic per orgues», va respondre Aznar quan Rajoy li va demanar que li fes unes quantes classes de català en la intimitat.

Etimologia

El mot orgue ve del llatí organum, i aquest, del grec órganon, ‘eina; instrument; orgue’, derivat d’érgon, ‘acció, obra’.

Usos

  •    «I vosté, ¿què volia?», li deia alta i erecta la reina de la plaça.
       «Jo no res. Posar pau.»
       «Escolte, ¿vosté ve al mercat a comprar o a ficar el nas on no l’han cridat?» El mirava amb ulls de justa còlera i s’inflava rítmic el davantal seguint el panteix del pit insigne.
       «No, no senyora, no. Vull dir, pose-me’n una dotzena.»
       «¿De rossos o de blancs?»
       «¿El què?»
       «Els ous, ¿què han de ser?»
       «És igual, és igual. ¿Quant costen?»
       «Cent cinquanta, els grossos.»
       «¿Tant?»
       «Mire, no estic per orgues, ara. Si li pareixen cars els ous, es compra una gallina.»
       Una gallina, justament, ¿per què no havia de comprar-me una gallina?

    Els treballs perduts (València: Tres i Quatre, 1989), pàg. 21

Tema de la setmana

Els treballs perduts, de Joan F. Mira

Enllaços

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

mixambladura