El coneixement del medi mostra que és necessari que l’aigua dels rius arribe a la mar a fi d’aportar sediments per a evitar l’erosió de la costa, a més de nutrients, fonamentals per mantindre els bancs de peixos. Eixe cabal també ajuda a protegir ecosistemes com ara les zones humides o els aqüífers de la salinització, alhora que ha de servir per a evaporar-se, alimentar els núvols i afavorir precipitacions. L’esquema és ben senzill, almenys als vuit anys.
Maria Josep Picó, «Els rius van a la mar» (Levante, 27 de setembre del 2003)

Entorn de la contaminació per nitrats hi ha molts actors en joc: ramaders a qui se’ls demana una millor gestió de les dejeccions; agricultors als quals se’ls exigeix un bon ús dels adobs nitrogenats; associacions ecologistes, administracions públiques, etcètera. Conformen un mosaic d’opinions que conflueixen en una realitat comuna: part dels aqüífers del país estan fora de la llei.
Neus Ràfols, «Nitrats fora de la llei» (El Punt, 17 de gener del 2005)