Això sembla una banalitat, com tantes coses un cop sabudes i formulades amb precisió i senzillesa. Però, per arribar-hi, els lingüistes han hagut de rumiar qui-sap-lo.

Joan Solà, «Rampells verbals» (Avui, 23 de febrer del 1995)

Ni que ara disposem de polítics que ensems són mestres de la llengua i que parlen un català lingüísticament molt correcte, les estratègies comunicatives del vell dirigent, la vivor i la gràcia del seu discurs, han de ser estudiades d’urgència. Sort que avui ja són en preparació qui-sap-les tesis doctorals sobre el manyós ús que del llenguatge ha fet aquest mandatari català.

Carles Riera, «Un polític de mal traduir» (Avui, 22 d’octubre del 2003)