Definició
El fet d’ensarronar o enganyar algú, de fer-li creure una falsedat.
Quina ensarronada! Li han venut un rellotge sense busques!
Etimologia
De sarró, ‘bossa’, d’origen incert, potser del basc zorro/çorro, mateix significat, a través d’una formació llatina sorro, -onis.
Usos
Potser si hagués fet algunes d’aquelles coses que jo deia que no eren ètiques i no s’havien de fer, ara també seria amic dels que eren amics meus aleshores i que aplaudien que no fes aquelles coses. Els que les han fetes, ara són amics dels meus amics d’aleshores. Quina ensarronada ha estat aquesta?
Ovidi Montllor, citat al llibre L’Ovidi, de Núria Cadenes (València: Tres i Quatre, 2002), pàg. 187—Ah! —cridà Fe amb aire triomfal—. Ho veu? Misteris!… A ben segur que el tal Palomero us farà una altra ensarronada! Si poguessin tornar els temps del meu pare! Aleshores sí, que els moviments revolucionaris eren de bona fe. Però avui, tot el món es riu de vosaltres, perquè només serviu per a fer el joc als governs de Madrid.
Joan Oller i Rabassa, Quan mataven pels carrers (Badalona: Proa, 1930)
Tema de la setmana
Els temps que corren semblen proclius a les enganyifes. ¿Qui no s’ha sentit ensarronat per un venedor de mòbils (o d’automòbils), un presentador de televisió, un polític, un agent immobiliari, un funcionari d’hisenda, un novel·lista d’èxit, un bisbe repatani o un caixer automàtic? Davant tants tripijocs financers, urbanístics, polítics i mediàtics, sempre ens queda la possibilitat d’eixamplar el nostre vocabulari per designar enganys, estafes, fraus i ensarronades de tota mena.