Definició
1 Absorbir.
La terra arenosa embeu més aigua que l’argilosa.
2 Amarar-se, xopar-se.
S’embeu en la pròpia suor. S’embegueren d’entusiasme.
Usos
El camí n’és breu,
Ovidi Montllor, «Balada del pas pel món (A la meva mort)», al disc 4.02.42 (1980)
el trot mai no para.
L’horitzó t’embeu,
una mà et separa.
Et posen de dol
morts de deu mil rostres,
i et manquen de sol
amb les seues crostes.
Tema de la setmana
Homenatge a Ovidi Montllor. Avui fa deu anys que va morir, però ja ens havia previngut a la cançó «Les meues vacances» (1974): «Em creureu mort. | Jo no hauré mort. | Faré vacances!»