Definició
Persona o animal de poca sang, mancat d’energia.
Usos
També em sembla correcte de situar Gaudà en el seu temps i de veure els tributs que hagué de pagar a la seva època. Donada l’evolució posterior de GaudÃ, aquesta és una qüestió accidental i desproveïda d’importà ncia, en definitiva, però és una qüestió que no es pot negligir, perquè explica la passió que caracteritzà , en un sentit o en un altre, la mentalitat del gran arquitecte. Els collfreds solen ser immutables. Gaudà no fou mai un collfred, ni quan tingué, davant de la religió, una posició ni quan tingué la contrà ria.
Josep Pla, «Antoni Gaudà (1852-1926)», dins Homenots. Primera sèrie (Barcelona: Destino, 1969), pà g. 191El senyor Maragall, que fou un membre important de l’Associació Wagneriana, en la qual donà alguna conferència, tot i que com a wagnerià fou més aviat collfred i lleugerament indecÃs, el senyor Maragall solia dir que l’aspecte esgavellat i sovint grollerament orgià stic que solia presentar l’òpera al Liceu només es podria polir amb representacions d’obres de Wagner. Ha estat exactament aixà mateix. Les paraules del senyor Maragall han estat plenament confirmades pels fets.
Josep Pla, «Joaquim Pena, un perfecte wagnerià (1873-1944)», dins Homenots. Primera sèrie
Tema de la setmana
Mots planians (seleccionats per Ramon Torrents)