Definició
Carcassa total o parcial d’un moble, especialment, en una taula, el cos que conté els calaixos.
Etimologia
Del germànic fràncic buc, ‘ventre’.
Usos
Torna al despatx, obre un calaix del buc de l’esquerra i n’agafa una carpeta verda buida, la posa damunt la taula i a sobre escriu amb lletra lenta, amb cal·ligrafia escolar: «Pròleg». Hi posa a dins el text que ha començat a escriure, obre un calaix del buc de la dreta, agafa una carpeta vermella i en treu les bases dels ajuts de creació per a projectes literaris de crítics que vulguin canviar de llengua o de gènere o d’ordinador.
Jaume Subirana, «Pròlegs», La Bugadera, segle II, núm. 2 (Barcelona: La Magrana, 2002), pàg. 95
Aquesta quinzena
Monosíl·labs
Aqui, al nord, buc/buga = caixa d’abelles = rusc= el francès ruche = caixa on hom pot posar coses diverses