De tota manera, la singularitat més accentuada del text de Benicàssim rau en el tipus de pacte —extraordinàriament controvertit, com veurem— al qual s’havia arribat respecte de l’endenyada qüestió de la denominació del territori i de la senyera. A l’article primer del projecte es podia llegir: «El poble valencià, la forma històrica d’institucionalització política del qual fou el Regne de València, es constitueix en Comunitat Autònoma d’acord amb allò que disposa la Constitució i l’Estatut present, amb la denominació de País Valencià».

En tot cas, el debat que tot això [l’anticatalanisme i el secessionisme lingüístic] va promoure a l’interior de la societat valenciana va anar endenyant-se més i més a mesura que s’esllanguien tant la dictadura com la figura del dictador.

Roig i blau. La transició democràtica valenciana (València: Tàndem, 2002), pàg. 242 i 73