Definició
Que baladreja, que parla a crits o que crida esvalotant.
El teu cosí és un baladrer: quan ens trobem tots, només se’l sent a ell.
Etimologia
De l’antic baladrar, llatí balatrare, relacionat amb el llatí familiar balatro, -onis, ‘xerraire’.
Usos
Gaudí, que llavors debutava en l’arquitectura, era ple de talent i de bones iniciatives, va col·laborar en la construcció del Parc de la Ciutadella, va projectar els bells fanals de la plaça Reial, etc. Era tan apassionadament anticatòlic, que no vacil·lava gens davant les més baladreres manifestacions de l’anticlericalisme […]
Feliu Elies citat per Josep Pla a «Antoni Gaudí (1852-1926)», Homenots. Primera sèrie (Barcelona: Destino, 1969), pàg. 191
Tema de la setmana
Pla i Gaudí