Definició
Locució usada per a emfatitzar un adjectiu, un adverbi, un gerundi o un participi.
Treballaven bo i cantant.
Aquestes coses les aprenen bo i petits.
Usos
—Jo no em faig mai mal! —I per demostrar-ho va carregar contra una taquilla amb una de les espatlles, com trenta perses contra la porta fortificada d’un castell, i després molt ràpidament va donar una puntada a la del costat, bo i descalç com anava, i la va abonyegar.
Empar Moliner, Feli, esthéticienne (Barcelona: Destino, 2002), pàg. 140[Doris] Lessing no té res contra la cultura popular, ans al contrari, però opina que si a la Cúpula del Mil·lenni, per exemple, li haguessin afegit bon teatre, potser no hauria estat el fracàs que és, bo i aportant una recent assistència seva a una representació shakespeariana, plena de gom a gom, i de gent jove.
Marta Pessarrodona, «Homenets» (Avui, 19 de juliol del 2000)