Definició
1 Escridassar algú, especialment demostrant disconformitat.
Van esbroncar el ministre perquè estaven descontents amb la seva gestió.
2 Renyar algú a crits.
En Vallcorba sempre esbronca els subordinats, amb raó o sense.
Etimologia
Del castellà bronca, ‘baralla’, o potser de l’antic bronc, ‘soca’.
Usos
Després, quan les pistoles van tornar a parlar, els crits es van fer innecesaris, i la majoria de l’esquerra abertzale ha callat des de la por, tan humana, o des de la complicitat, tan bèstia. I a l’Ernest Lluch, que els demanava que, si encara no sabien parlar, com a mínim aprenguessin a cridar, l’han fet emmudir per dissimular tots els altres silencis covards dels qui l’esbroncaven.
Salvador Cardús, «Mort a la intel·ligència i la cordialitat» (Avui, 24 de novembre del 2000)