També tenim una carta, escrita amb lletra imprecisa en un paper que ja ha adquirit el color del tabac. De seguida hi faré referència, a la carta. Abans he de dir que la tia Rosa havia estat puta tota la vida. I quan afirm que ho va ésser tota la vida, vull donar a entendre que mai no va saber fer-se un ca seva. Les putes pobres sempre són putes. Les putes que estalvien acaben essent senyores.

Llorenç Capellà, «El testament» (Diari de Balears, 16 d’octubre del 2001)