En néixer jo, la tia Rosa ja havia mort. En realitat, la tia Rosa no era tia meva, sinó del meu padrí Joan. A casa la recordam quan algú de la família fa referència a les coses de l’atzar. Així mateix, a un calaix del canterano que hi ha a la sala de les sobrassades, guardam algunes de les seves pertinences, com són ara un ventall amb la tela pintada de flors i unes bragues amb la bandera espanyola brodada allà on frega la part més cobejable de l’anatomia femenina.

Llorenç Capellà, «El testament» (Diari de Balears, 16 d’octubre del 2001)