Definició
1 f (fig.) Atreviment degut al menyspreu del que diran o pensaran els altres.
Tingué la barra de presentar-se a la festa sense haver-hi estat invitat.
2 m (col·loq.) Dit d’una persona barruda.
El teu germà és un barra! Sempre que ve a casa s’enduu un paquet de cigarretes i un encenedor.
Etimologia
D’origen preromà, però d’etimologia incerta, probablement anterior al cèltic i al protogermànic.
Usos
[9 de març de 1918] Hom demana als pares una sèrie de coses, de virtuts, de malifetes, que generalment no poden donar: diners, posició social, astúcia, barra. L’única cosa que s’hauria de demanar als pares és força física i salut corporal. Fora d’això, tot està dominat per l’atzar i per imponderables.
Josep Pla, El quadern gris (Barcelona: Destino, 1966), pàg. 94Noto, per altra part, que, a mesura que passen els mesos, la meva barra va d’augment. La mistificació em diverteix, encara que després, en considerar-la fredament, em repugni. Tinc una certa tendència —fins diria una facilitat— a inventar coses, a manipular-les a la meva conveniència. De vegades, faig callar un interlocutor amb una observació la falsedat de la qual és —em consta— absoluta, totalment inventada.
Josep Pla, El quadern gris, 1r de gener de 1919
A Perpinyà la barra és també la gana de menjar.
El DCVB (http://dcvb.iecat.net) ho arreplega a l’entrada II.6.
«Tenir barra» o «tenir bona barra» és ésser molt menjador.