Definició
Pluja escadussera d’intensitat forta i de durada generalment inferior a un quart d’hora, que cau de núvols isolats entre els quals hi ha cel serè.
A les set va fer un ruixat que ens va agafar desprevinguts.
Etimologia
Del llatí vulgar roscidare, derivat de roscidus, ‘ple de rosada, humit, mullat’, derivat també de ros, roris, ‘rosada’.
Usos
No gosava demanar-li-ho i ens vam quedar una estona badant, tot mirant el cel, que ara s’havia aclarit, amb el color blau que diu el senyor Duc que té després d’un ruixat d’estiu.
Montserrat Roig, L’òpera quotidiana (1982)Dia de sant Miquel. Encara a la nit han caigut dos breus ruixats, i el matí es desclou incert i fresc, esguardat per molts ulls inquisidors. El sol fa la seva via darrere els núvols, que s’espesseixen cap a la tramuntana.
Marià Villangómez, L’any en estampes (1956)