xera f

Definició

1  Afalac, festa, carícia.

Deixa’m anar a fer quatre xeres a la mare, que està una mica trista.

2  Gatzara, gresca.

Cada cop que es reunien feien xera.

3  Flamarada que es fa tirant al foc un manat de branquillons secs, palla, fullaraca, encenalls, etc.

A la vora del foc, amb bones xeres, es va eixugar la roba.

Etimologia

Extret del francès faire bonne chère à quelqu’un, ‘fer bona cara a algú, acollir-lo bé’, i aquest, del francès antic chiere, ‘cara’. «En el sentit de ‘fogaina, flamarada’ xera deu ser el mateix mot, que haurà pres aquest sentit per extensió, i encara que és dubtosa l’explicació d’aquest canvi de significat, és de creure que provingui del fet que per donar bona acollida a l’hoste se li ha d’encendre bon foc a la llar perquè s’hi escalfi i se li prepari una bona menjada» (Joan Coromines, Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, vol IX, pàg. 500).

Usos

  • Primera parada, a la Vilella Baixa. Em sorprèn el rètol: New York del Priorat. Veig que ha adquirit naturalesa oficial la denominació literària que es devia inventar Josep Maria Espinàs en el seu Viatge al Priorat, a la vista d’unes cases de fins a set pisos que s’aixequen sobre la riera. Esmorzem en un bar davant d’aquell petit Manhattan de terra endins, arrecerats vora la llar de foc. Botifarra blanca i porronet de negre. No ens mouríem del costat de la xera, traguejant de tant en tant i fent-la petar (els homes també parlem, i no sempre de futbol o política, sobretot si hem begut una mica). Però s’imposa un tomb pel poble, que descobrim prou cosmopolita per justificar l’equiparació amb la ciutat dels gratacels, a jutjar per alguns renoms a les façanes: ca l’Escocès, ca l’Húngaro…

    Vidal Vidal, «Dia de glòria» (Presència, 23 de març del 2012)
  • Si voleu que us sigui sincer, amic meu, ara mateix el que més em preocupa no és ja tant la xera generalitzada com el fet que, des dels sectors artístics i bohemis (aquells que ara es fan dir moderns) i des d’alguns indrets polítics es vulgui donar cobertura espiritual a aquesta xera.

    Jordi Creus i Francesc Ribera, ‘Titot’, Història de Catalunya al revés (Barcelona: Ara Llibres, 2013)

Tema de la setmana

Aquesta setmana els protagonistes de RodaMots sou vosaltres, per partida doble: primer perquè ens suggeriu els mots que enviem, i segon perquè teniu l’oportunitat de fer-vos-en mecenes: l’arreplec de virolla continua encara fins al dia 22. A canvi de la vostra aportació, podeu triar un munt de llibres de regal! Quina xera! El mot d’avui és un suggeriment de Maria dels Àngels Garcia Bach, que és del Vallès però diu que recorda xera perquè la deia sa mare, que era del Pla d’Urgell.

Enllaços

Temes i etiquetes

2 comentaris a “xera”

  1. Josep Bataller Vila — Fornells de la Selva

    La paraula “xera” només l’he sentida dir a la Cerdanya. I es refereixen només a encendre foc a la llar. “Com que als vespres encara fresqueja fem una mica de xera”.

    Respon

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

katiuskasense dir ase ni bèstia