verdejar v

Definició

1  Mostrar-se verd, tirar a verd.

Els camps comencen a verdejar.

2  Ser verd, no ser encara prou madur.

No mengis aquestes prunes, que verdegen.

3  Tirar a verd, obscè.

Els acudits que explica sovint verdegen.

Etimologia

De verd (del llatí viridis, mateix significat) amb el sufix -ejar (del llatí -idiare, ‘ser tirant a’).

Usos

  • Havíem sortit junts, el Jaume i jo, a recollir els animals cap a la banda de Sant Damià. Feia un dia lluent i tot semblava existir dins un mirall immens. El vent era fresquet, no en va s’albirava encara la neu a la punta de les muntanyes, tot i que l’herba nova verdejava feia dies.

    Maria Barbal, Pedra de tartera (1985)
  • Es van incorporar de nou, recollint només les armes, i es van acostar al Tura, que guaitava des del mirador. Allà baix, a centenars de pams sota els seus peus, verdejava una clapa de terra. Era la Feixa, una llenca allargassada de terra erma esquitxada de roques grises i de matolls de color verd fosc. I el gos, on devia ser?

    Pep Coll, El salvatge dels Pirineus (Barcelona: Edicions 62, 2005)

Tema de la setmana

Colors que han esdevingut verbs

Enllaços

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

esgrogueirnegrejar