D’aquí dalt es veu la terra plana i, a la dreta, la Rambla de la Viuda, que és la frontera a llevant de l’Alcalatén. Abans se n’havia dit la Rambla d’Algónder. L’he travessat abans d’ahir, per arribar a l’Alcora. Tenia una amplada considerable de riu, però el llit, ple de pedres grosses, estava absolutament sec, i semblava estar-ho des de molt de temps. Costava d’imaginar que alguna vegada hi hagués baixat aigua, era com una llenca de desert empeltada.

Josep M. Espinàs, A peu per l’Alcalatén (Barcelona: La Campana, 1996), pàg. 57