Definició
Ídol amb forma de vedell que va començar a ser adorat pel poble hebreu, quan aquest es trobava al desert i desorientat per la tardança de Moisès, a qui Déu havia fet pujar al mont Sinaí. Ha esdevingut un símbol de la preocupació excessiva per les riqueses materials, sovint en la frase feta adorar el vedell d’or per referir-se al materialisme de la societat.
Usos
Però en Gil Foix temia una virada brusca. «Gat escaldat, amb aigua tèbia en té prou.» ¿Quantes vegades no havia ensopegat fins a trencar-se el coll, en busca del vedell d’or? Amb tot, li semblava no haver trobat mai, mai, com ara, una bona ruta.
Narcís Oller, La febre d’or (Valls: Cossetània, 2012 [1890-1892])La crisi de l’esquerra recorda la de Moisès: els béns de consum són com el vedell d’or. Enlluernant-nos amb l’últim model, seduint-nos amb el plaer morbós de tenir més que el veí, la publicitat —l’actual catecisme— anuncia la bona nova que l’antic Cel el formen coses que podem comprar, incloent-hi l’eterna joventut.
Albert Pla Nualart, «Esquerres» (Ara, 6 d’octubre del 2011)
Però si fa a miques el vedell d’or, l’esquerra té un gran problema: com farà que ens esforcem? Com pot ser motor la solidaritat quan fem servir de benzina valors incompatibles?
Tema de la setmana
Al·lusions bíbliques