gat escaldat, d’aigua freda fuig

Definició

Refrany que ensenya que les persones que han sofert un dany, solen estar atentes a evitar-ne d’altres, encara que no siguin tan greus.
Variants: «gat escaldat, d’aigo freda tem» (Mallorca), «gat escaldat, amb aigua tèbia en té prou», «el gat escaldat, amb poca aigua té prou» (Alcoi); «a gat escaldat, aigo freda li basta» (Menorca).

Etimologia

[Etimologia d’escaldar — De cald, ‘calent’, del llatí vulgar caldus, clàssic calidus, derivat de calere, ‘ser o estar calent, escalfar-se’.

Usos

  • ¿Per quins motius els valencians no tenim arrelat el costum lector, ni en hàbit laic ni en religiós? En l’inconscient col·lectiu dels valencians, sovint hi he percebut més por que no gust pels llibres. Per què? Una resposta l’he trobada en la història. I els culpables serien els doctes tribunals de la Santa Inquisició, que en nom de l’ortodoxia santíssima llançaren a les flames —com va fer Hitler segles després— tots els llibres que els semblaven sospitosos d’heretgia, fins i tot les versions en romanç de la Bíblia i altres llibres o tractats, sense importar si eren de cavalleries o de religió. Tindre un llibre a casa era perillós, ja que podia dur el propietari i el llibre a la foguera. El llibre, doncs, se’l tenia per un artefacte subversiu. La por al saber ha marcat, doncs, la memòria culta del nostre poble. Per això, la gent no llegeix: per instint de supervivència. La dita ho diu: «El gat escaldat de l’aigua freda fuig».

    Josep Piera, «En el dia del llibre» (Levante, 27 d’abril del 2008)
  • En el fons, els puritans aspiren, en una forma o una altra, a suprimir el dolor en la vida. Jo no nego pas que els ideals dels puritans són elevadíssims, però, justament perquè ho són tant, en fujo com el gat escaldat fuig de l’aigua freda. Com més elevat i sublim és un ideal més malfiança m’inspira, perquè tot em porta a constatar que les trencadisses més grans que s’han comès en la Història han estat perpetrades en nom d’aquesta classe de sorolls. L’home és massa animal, la seva maldat és massa intrínseca per a fer anar aquestes coses tan respectables, fines, sublims, sense cap perill.

    Josep Pla, «Dormir és important» (1969), dins Per passar l’estona (Barcelona: Destino, 1979), pàg. 450

Tema de la setmana

Refranys amb gats

Enllaços

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

qui és fill del gat, li retira de la cua o del capqui posarà el cascavell al gat?