Definició
Moure’s amb un ràpid moviment de vaivé, especialment una cosa que està poc segura o no ben assentada sobre el seu suport.
Els vidres de casa trontollen cada vegada que passa un tren.
(fig.) Els escàndols de corrupció van fer trontollar el govern.
Etimologia
D’origen incert, i com en mots paral·lels d’altres llengües romàniques, segurament de creació expressiva d’un moure’s sotraguejant més o menys sorollós.
Usos
A les pàgines de la revista Feminal [1907-1917] s’hi acullen, és cert, punts de vista ben diversos. Mossèn Josep Matas hi predica un feminisme ben entès. Un feminisme que no faci trontollar la llar.
Maria Aurèlia Capmany, El feminisme a Catalunya (Barcelona: Nova Terra, 1973), pàg. 76Deu ser el mal humor, però per un moment trontolla el meu escepticisme congènit i començo a pensar que potser això del canvi climàtic va de veres i que ja mai més no farà fred.
Joan Oliver, «Neu» (Avui, 3 de desembre del 2006)
Tema de la setmana
Mots que es mouen i trontollen