triumvirat m

Definició

1  A l’antiga Roma, comissió o associació de tres persones o triumvirs.

El primer triumvirat, format per Pompeu, Juli Cèsar i Cras.

2  Per extensió, grup de tres persones que comparteixen la direcció d’un estat, d’una organització, etc.

Com que no es posaven d’acord per triar un líder, el partit va designar un triumvirat perquè es fes càrrec de la direcció fins al pròxim congrés.

Etimologia

Del llatí triumviratus, mateix significat, derivat de triumvir, nominatiu reconstruït sobre el genitiu plural trium virum de tres viri, ‘tres barons’, nom donat a uns magistrats romans nomenats per grups de tres per governar.

Usos

  • No era solament el meu germà el qui pertorbava l’ordre dins el Seminari: ell era membre d’un triumvirat, i si ell tot sol ja era perillós, no vulgueu saber com eren de temibles tots tres formant esbart!

    Francesc de B. Moll, Els meus primers trenta anys (1903-1934) (Palma: Moll, 1970), pàg. 102
  • A la presentació de la revista Sentits, una nova publicació per a tauletes de l’equip que ja publica l’Esguard, escolto amb atenció el xef gironí Jordi Roca, el germà petit del triumvirat que ara mateix s’ha enrocat al capdamunt de l’alta gastronomia mundial.

    Màrius Serra, «Xaixo?» (El Punt Avui, 11 d’octubre del 2013)

Tema de la setmana

Mots tresats

Enllaços

[easy-social-share buttons="facebook,twitter,print,mail" counters=0 style="button" point_type="simple"]

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

trigemin -èminatrinitari -ària