terra d’escudelles

Definició

Sorra fina i llim que serveix, com a abrasiu, per a netejar coses greixoses, sobretot atuells de cuina i vaixella.

Etimologia d’escudella

Del llatí scutella, ‘copeta, tasseta’. Vegeu aquest mot.

Usos

  • La comarca que havíem guanyat a força de baixes era una plana pelada, grisa com de terra d’escudelles, limitada per serres igualment pelades. Els seus pics tenien formes geomètriques, piràmides, cons truncats; a la sortida i a la posta del sol, la llum obliqua incidint-hi projectava unes ombres crues i cantelludes. Allò tenia el seu embruix: la geometria és pura, el mineral és net; la vida és bruta. Xilte i la Pobla de Ladron havien quedat endarrere i ara errabundejàvem amb el que quedava del batalló com hauríem pogut fer-ho pels cràters de la lluna; ara érem nosaltres els que formàvem una bossa avançada en territori enemic.

    Joan Sales, Incerta glòria (Barcelona: Club Editor, 1999 [1956]), pàg. 119

Tema de la setmana

Mots trets d’Incerta glòria, de Joan Sales

Enllaços

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

fer sirgaresquifit -ida