Ara caldria que tractés de relatar l’evolució ràpida que van sofrir les meves il·lusions; però podré estalviar-me aquesta feina, tenint en compte que hom podrà intuir-ho fàcilment. Només diré que si algú en el món ha arribat a experimentar la clara sensació de tenir la mà trencada en un afer determinat, aquest algú he estat jo. Vaig realitzar una de les grans ambicions de la meva vida: la instal·lació, a casa, d’una saleta amb piano de cua, una petita llibreria amb la col·lecció completa de la Història de les Nacions i uns plafons de guix on hi havia enganxades cromolitografies amb retrats que anaven des del de Plutarc fins a un de Caruso sorprès en la intimitat de la seva llar.

Pere Calders, «El principi de la saviesa», dins Cròniques de la veritat oculta (1955)

Abans, quan viatjaves a l’estranger, era relativament fàcil comprar un regalet sense matar-s’hi gaire i quedar bé. Ara, en canvi, pots comprar alguna cosa amb tota la il·lusió del món, carretejar-la dins la maleta i després descobrir que allò mateix ho venen més bé de preu en uns grans magatzems al costat de casa. Per sort, anava amb el Borja, que en això d’anar de botigues hi té la mà trencada.

Teresa Solana, Un crim imperfecte (Barcelona: Edicions 62, 2006), pàg. 148