taral·lirot m

Definició

Persona poc seriosa, que no té formalitat en res, baliga-balaga.

Aquell taral·lirot fa un mes que ens diu: «La setmana que ve us adobaré el pany», però no ve mai. Haurem de buscar un altre manyà.

Etimologia

De taral·la, ‘tonada que es canta taral·larejant’, d’origen onomatopeic i expressiu d’un cantusseig sense lletra, despreocupat; aquest i altres mots semblants solen aplicar-se també a coses, actituds i accions desimboltes, rutinàries, lleugeres, etc.

Usos

  • A més, jo sóc miop. A través dels vidres òptics, els objectes em rendeixen la seva imatge d’una manera desmaiada, perduda de contorns. La visió del món és tan dolça per als miops, que tots som tímids, taral·lirots, propensos a diluir l’humor en la tendresa del paisatge, com una inconcreció més del nostre defecte visual.

    Pere Calders, «Les mans del taumaturg» (1937), dins Cròniques de la veritat oculta
  • A la narrativa de Joaquim Carbó hi ha, amb matisos que varien, la repetició d’un mateix personatge: és un fresc que no arriba a barrut, tot i que sovint es comporta amb força barra; és un «bon vivant», però mai només «bon vivant»; costa de definir-lo amb un sol mot, però té molt de baliga-balaga i força d’egoista i, potser, el qualificatiu que més el defineix és el de taral·lirot.

    Josep Faulí, «Joaquim Carbó i el seu etern taral·lirot» (Destino, 5 de juny del 1980)

Tema de la setmana

mots amb l·l

Enllaços

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

al·lot -atararot