«El que jo li demano és quin és, al seu entendre, de tots tres, el més indicat per a casar-se amb la neboda de la pobra senyora Elvira. Si ella fos aquí, la pregunta la hi faria a ella. Com que no hi és, la hi haig de fer a vostè.» «Vol que li ho digui, senyor rector? Tots tres van leri-leri, tots tres són tal·là-tal·lera…» «Molt bé! Però li torno a preguntar: de tots tres, a la noia, quin li convindria més?» «La noia es casarà amb qui vostè digui. És vostè qui ho ha de dir. No s’ho prengui pas malament, mossèn Frederic! No pensi pas que es tracta de carregar-li els neulers… No! Això, de cap de les maneres!…»

Josep Pla, El carrer Estret (1951), capítol xxxviii