Contemplàvem l’enorme esvoranc que els vagons descarrilats havien obert entre les vies, migpartint travesses i separant els rails; els vagons accidentats romanien inclinats en un perillós leri-leri i els passatgers esgarrifats i prodigiosament il·lesos ja n’havien baixat i ja eren barrejats amb la resta de viatgers, tots apinyats en l’escarransida franja d’ombra que feia el tren.

Viure i veure, vol. 1 (Barcelona: Pòrtic, 1990), pàg. 156