Definició
Pare, mare del marit o de la muller.
Els sogres de la Marta són anglesos.
Com que hi ha fòbies per a cada cosa, no en falten per a aquests parents: la socerafòbia és la por als sogres en general i la penterafòbia (del grec pentherá [πενθερά], ‘sogra’, i phobía [φοβία], ‘terror, espant’) és específicament la por a la sogra.
Etimologia
Adaptació del llatí sŏcer, -ĕri, mateix significat, a la forma del llatí vulgar femení sŏcra, substitut del llatí clàssic femení sŏcrus, forma més usada en la llengua parlada que el masculí.
Usos
El sogre me la portava
Josep M. de Sagarra, «Cançó de traginer», dins Cançons de taverna i oblit (1922)
amb arracadetes d’or;
la sogra se la mirava
i té un cobriment de cor.
Abans de seure a la taula
ens deixen sols un instant
i no ens diem cap paraula.
Arri, Joan!
Que l’arròs s’està covant!Al matí, ja era gran dia que la vella encara no s’havia llevat. La mestressa va sentir-la queixar a la seua habitació:
Pep Coll, «L’untet de la bruixa», dins Muntanyes Maleïdes (Barcelona: Empúries, 2002 [1993])
—Què teniu, mare? —va preguntar la jove.
—Ahir a la nit, aquell consagrat que anava amb dues mosses, em va fotre garrotada i em va trencar la cuixa —va bramar la vella.
—Massa poc! —va dir la jove, que ja coneixia les bestieses de sa sogra—. Així us hagués rebentat d’una vegada!
Tema de la setmana
Parentiu