«Cançó de traginer», de Frederic Longàs (1893-1968), sobre un poema de Josep Maria de Sagarra, amb la veu del tenor Gaietà Renom
Aquest mateix poema va ser musicat per Toti Soler i interpretat per Ovidi Montllor; podeu escoltar-lo aquí.
Cançó de traginer
Amb la clenxa ben partida,
i un clavell vermell al trau,
i un gec per tota la vida
que de negre sembla blau,
me’n vaig a la rectoria;
les campanes van tocant,
però jo no les sentia.
Arri, Joan!
la núvia s’està esperant!
El sogre me la portava
amb arracadetes d’or;
la sogra se la mirava
i té un cobriment de cor.
Abans de seure a la taula
ens deixen sols un instant
i no ens diem cap paraula.
Arri, Joan!
Que l’arròs s’està covant!
Quina nina tens més blava,
ai, Maria del Roser…
I al meu braç s’abandonava
i no sabia què fer.
Mes la lluna, que ens espia,
ha desvetllat l’aviram
i el gall em dóna el bon dia.
Arri, Joan!
Que les vaques tenen fam!
A la primera mesada
m’escudella de mal grat;
a la segona mesada
ja em té el cor enverinat.
Jo em llevo amb l’avemaria;
les figues van madurant
i el moscatell s’engroguia.
Arri, Joan!
Que el bou negre va al davant!
Un vespre trobo tancada
la porta del dormidor;
jo que sento una besada
que em fa tremolar de por.
La meva mà no hi arriba,
al ganivet més tallant,
i arrenco llàgrima viva.
Arri, arri, Joan!
Arri, que te les van recargolant!
Josep M. de Sagarra, «Cançó de traginer», dins Cançons de taverna i oblit (1922)
Comentaris recents
cara de pomes agres
No és l'única variant amb fruites perquè també...
cara de pomes agres
Arran de "pomes agres" he recordat que l'escriptor...
tant li fa naps com cols
També hi ha l'expressió "que si naps, que si col...
en ser negre, botifarra
Això del pintor aquell que està començant un qu...
en ser negre, botifarra
"En ser negre, botifarra" veig que seria l'equival...