socarrim m

Definició

Senyal d’una cosa socarrimada o cremada exteriorment, superficialment.

fer (una cosa) olor (o pudor) de socarrim  (fig.)  Fer sospitar que no és com cal; fer mala espina.

Etimologia

De socarrar, del basc antic i dialectal sukar(ra), ‘flama; incendi; febre’, compost de su, ‘foc’, i karr(a), ‘flama’.

Usos

  • Ara que el dia fuig i passen les gavines
    i pels carrers se sent olor de socarrim,
    i l’aire encara és net, i es corren les cortines,
    i l’últim raig de sol es va allargant molt prim,

    ara que ja han plegat comerços i oficines,
    que es van buidant els parcs tots coberts de plugim,
    ara que jo no ho sé i tu potser ho esbrines,
    que no s’ha fet molt tard i que tot just vivim,

    encara som a temps per al darrer tramvia,
    per a passejar en l’última golondrina del port,
    per a anar amunt i avall, a poc a poc, fent via,

    però fent del present algun futur record.
    Som a temps per a dir-li, encara, adéu al dia,
    i parlar de la vida, i parlar de la mort.

    Melcion Mateu, «No sé què fer: l’horabaixa, la meva agenda és buida…», dins Vida evident (Barcelona: Columna, 1999), pàg. 41
  • El deixa alçar-se i el dimoni desapareix per un forat que s’obre i es tanca com un rellamp enmig enmig de l’habitació. Només hi va quedar la seua olor de socarrim, i, a la cadira, no es notava res que hi hagués hagut mai punxes.

    Enric Valor, «El ferrer de Bèlgida», dins Rondalles valencianes 3 (Picanya: Edicions del Bullent, 1999)

Tema de la setmana

Mots d’ací i d’allà

Temes i etiquetes

Un comentari a “socarrim”

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

filibuster -aedredó