Hi ha una infinitat de persones que es passen la vida corrent sense parar, anant d’ací d’allà com llançadores, homes que, com el cul d’en Jaumet, no estan mai quiets, que no reposen mai dels peus, a part de la utilització que fan de tots els serveis de transport en comú que hi ha establerts. Trobeu una d’aquestes persones i la primera cosa que fa és dir-vos:
   —Tinc pressa, tinc pressa, faig tard, m’esperen, fa més d’una hora que m’esperen; ja ens veurem després, sí, sí, ja ens veurem després…
   I es fan fonedissos amb una admirable rapidesa.

Josep Pla, «Tot ràpid», dins Humor, candor… (1973)

   —He dut camió deu anys, aquí on em veieu. Però mai no estava content. Com el cul d’en Jaumet. He tingut més de vint amos.
   —Ja està bé.
   —Així que arreplegava quatre pessetes, plegava i me les gastava com em donava la gana. Sempre m’ha agradat ser lliure.

Josep M. Espinàs, Combat de nit (1959)