Després de molt anys, torno a llegir aquell petit, utilíssim, opuscle de Joan Fuster «Qüestió de noms», tantes vegades citat a propòsit del terme Països Catalans que, per a vergonya nostra, ens hem deixat arrabassar. Si el torneu a mirar, us passarà com a mi: una onada de gratitud vers l’erudit de Sueca i l’admiració per tots aquells que, com Fuster, tenen el cervell clar: no acumula dades, com fan els ignorants saberuts, sinó que les sintetitza, per destil·lar-hi idees.

Isabel-Clara Simó, «Països Catalans» (Avui, 10 de novembre del 2002)

I, encara, algun filòleg saberut i eixelebrat s’ha mirat amb una fòbia ben pintoresca la condició de capellà de Josep Ruaix. Els comentaris que n’ha fet han estat, llastimosament, dignes de sofà de psiquiatre. La universitat, de vegades, és tan lluny de la realitat…

Jacint Torrents, «Josep Ruaix, premiat» (Forja, 30/12/1989), reproduït a La galàxia Ruaix, edició a cura de David Paloma i Mònica Montserrat (Barcelona: Ruta Pompeu Fabra, 2017)