saber-la llarga

Definició

Ésser astut, sagaç.

La sap molt llarga, el teu fill: sempre que el cridem perquè es faci el llit o pari la taula, desapareix sigil·losament.

També: saber-la molt llarga

Usos

  •    —Desenganyi’s: per a guanyar-se la vida, tothom s’ha de convertir en un xafarder, cadascú en el seu ram, s’entén.
       —Vostè la sap molt llarga, Francisqueta. Què vol saber amb la seva conversació? On vol anar a parar? Vol saber si jo tinc diners?
       —No em desagradaria pas de saber-ho, no es pensi.
       —Li agradaria que jo fos ric?
       —Sí senyor. Per servir, a mi doni’m rics. No em vingui amb pobres! De pobres, ja en tinc prou amb mi mateixa, comprèn? Els senyors han d’ésser rics… Sempre ho he cregut així.

    Josep Pla, El carrer Estret (1951), capítol VII

Tema de la setmana

El carrer Estret, de Josep Pla, traduït a l’alemany

Enllaços

L'escreix

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

a senylluc