En Pere arriba, s’ajup a la vora de la Laura, vencedor, vençut. Li agafa les mans per primera vegada; ella les hi abandona sense protesta. No recorden que estan a mercè de qualsevol ull curiós, allí al mig del ròdol de salzes de la font.

Miquel Llor, Laura a la ciutat dels sants (1931)

—On sou? —pregunta.
   —Aquí. Encendré la llanterna.
   La flama resplendeix, minsa i pàl·lida, dibuixant un ròdol de claror que deixa tots els racons en l’ombra. Ell es frega els ulls, torna a mirar, i aleshores s’adona que és una habitació ampla i llarga on hi ha un gran munt de palla, sobre el qual es dreça, i tot de bales d’alfals apilades a l’extrem més llunyà.

Manuel de Pedrolo, Totes les bèsties de càrrega (1967)