Definició
Algú, expressar el que pensa mitjançant el llenguatge articulat.
És mut: no parla. – Un infant que comença a parlar. – Diu algunes paraules, però no parla encara. – Qui de vosaltres parlarà primer? – Parla bé, elegantment, eloqüentment. – No sap parlar en públic. – Qui parla, ara, a la ràdio? – Li van demanar que els parlés sobre el nou projecte. – És com si parlessis a un sord, a la paret: no escolta el que li dius. – Parla, home: què vols? – No em parlin d’aquell pocavergonya. – Parlar contra algú, a favor d’algú.
Etimologia
Del llatí vulgar parabolari, ‘fer comparacions; contar historietes’, derivat del llatí parabola, ‘comparació; al·legoria→‘.
Usos
La manera més salvatge,
Enric Casasses, «La manera més salvatge», dins Quintet (2002), reproduït al disc La manera més salvatge, amb Pascal Comelade (Discmedi, 2006)
selvàtica i salvadora
de moure el cos, la manera
més subtil i muscular,
més a prop de la Matèria
Feta Font Perquè Font És,
el moviment del cos més
insultant de tots i, sí,
si vol, el més amorós
és la paraula i parlar.Havent-hi en la paraula tot el misteri i tota la llum del món, hauríem de parlar com encantats, com enlluernats. Perquè no hi ha mot, per ínfima cosa que ens representi, que no hagi nascut en una llum d’inspiració, que no reflecteixi quelcom de la llum infinita que infantà el món. ¿Com podem parlar fredament i en tanta abundància? Per això ens escoltem els uns als altres comunament amb tanta indiferència; perquè l’habitud del massa parlar i del massa sentir ens enterboleix el sentiment de la santedat de la paraula. Hauríem de parlar molt menys i sols per un fort anhel d’expressió.
Joan Maragall, «Elogi de la paraula» (1903)
Tema de la setmana
Etimologies encadenades