llei de l’embut

Definició

Normes, obligacions, etc., que els qui tenen alguna mena de poder imposen arbitràriament i fan complir als seus subordinats, als pobres, als mancats d’influència, etc., però no pas a ells mateixos.

De vegades els països més forts apliquen la llei de l’embut, ja que imposen als més febles unes obligacions que després ells mateixos no compleixen.

Etimologia d'embut

Del llatí tardà imbutum, mateix significat, abreviació de trajectorium ‘conducte’ imbutum, participi d’imbuere, ‘mullar o amarar, impregnar’.

Usos

  • Teniu els viatges racionats perquè no hi ha divises, perquè no obteniu un passaport sense sotmetre-us a una investigació que es fa eterna. Els de «confiança» viatgen amunt i avall. Qui ha decidit que un hom és de «confiança»? La llei de l’embut!

    Tomàs i Teresa Pàmies, Testament a Praga (Barcelona: Destino, 1971), pàg. 178
  • La llei de la selva,
    la llei de l’embut.
    La màfia legal
    blanqueja el que és brut.
    Si busques i trobes
    allò que has perdut
    regala-l’hi a un pobre
    explica-l’hi a un mut.

    Jaume Sisa, «Això ja s’ha acabat» (del disc Visca la llibertat, 2000)

Aquesta quinzena

Termes relacionats amb la política

Enllaços

Temes i etiquetes