El document més antic que parla de l’Escala és del 1539. Aquesta modernitat no li treu una història engrescadora que ens apropa a pescadors i mariners, a terrassans, al cultiu d’arròs, a l’elaboració d’aiguardent i als boters, al tragí de la sal i a la lluita per sobreviure a la frontera d’una mar i una terra avares.

Ernest Costa i Savoia, «Un tomb per l’Escala (Alt Empordà)», La Bugadera, núm. 2 (Barcelona: La Magrana 2002), pàg. 64

A qui també recordo molt bé són els boters, que tenien una gran anomenada. Pels carrers passaven uns carros molt alts, carregats de bótes fabricades al Vendrell. Del llit estant jo els reconeixia, pel soroll peculiar de cada un d’ells, i em deia: «Ara passa el carro de tal o de tal»…

Pau Casals al llibre de Josep M. Corredor, Converses amb Pau Casals (records i opinions d’un músic) (Barcelona: Selecta, 1967), pàg. 35