Pocs dies després del vot francès un ministre turc va declarar que pensava que d’entre tots els països del món almenys França entenia Turquia i que els diputats francesos s’avenien amb la necessitat d’un Estat centralista i uniformador. Aquest home se sentia traït perquè el seu model d’Estat és una còpia a l’encop fidel i fanatitzada de la República francesa. I no va entendre que, de tant en tant, els francesos poguessin privilegiar la democràcia en lloc de la República. Quan passa, s’ha de celebrar.

Joan-Lluís Lluís, Conversa amb el meu gos sobre França i els francesos (Barcelona: La Magrana, 2002), pàg. 36

Retrats com miralls, cruels i tendres a l’encop. Escorcollant l’ànima dels individus perduts en la confusió ambient, l’escriptor construeix pedra a pedra la visió subjectiva i ultralocal d’una microsocietat en mutació (descomposició?).

Gerard Jacquet, pròleg a L’enivrement des senteurs, le charme bucolique, l’éventail de couleurs… i altres històries prescindibles, d’Aleix Renyé (Perpinyà: Trabucaire, 2004)