eixelebrat -ada adj i m i f

Definició

Que obra sense reflexió, sense mirar el que fa.

Ho ha fet d’una manera eixelebrada.

Etimologia

Del llatí vulgar excerebratus, ‘privat de cervell’, derivat del llatí cerebrum, ‘cervell’.

Usos

  • El capità Dronne recordava: «Tots formaven una tropa heterogènia, però en el combat calia frenar-los. Donaven proves d’una intrepidesa eixelebrada i temerària. Eren combatents extraordinaris».

    Francis Sureda, «De la guerra civil espanyola a la segona guerra mundial», dins Les ruptures de l’any 1939 (Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2000)
  • De què servia la nostra organització de noies i dones joves? Hom podria creure, després d’això que acabo d’evocar, que érem un grapat d’eixelebrades que ens passàvem el temps visitant presidents i discutint rucades. Doncs no. Fèiem d’altres coses i no foren totalment inútils.

    Teresa Pàmies, Quan érem capitans (1974)

Temes i etiquetes