Déu n’hi do: significa pròpiament ‘Déu li’n doni’, i en aquest sentit propi s’usa quan un captaire demana «un bocà de pa que Déu n’hi do», o quan una mare renya el vailet perquè fa cofis i mofis «amb el pa, que Déu n’hi do». Secundà riament, però amb gran freqüència, s’usa com a exclamació ponderativa, emfà tica, per a expressar la grandà ria o importà ncia d’una cosa o l’admiració que ens produeix; aixà es diu: «Déu n’hi do! Quines filles tens tan boniques!» «Aquest pagès ha fet un capitalet que Déu n’hi do!» «Diu que té vuit fills? Déu n’hi do!» (=ja és prou). «Déu n’hi do de les tragèdies que va passar amb els seus sogres!» (=varen esser grans les tragèdies que…). «Amb una llengua que tenia el seu pare, que Déu n’hi do!» (=era una llengua terrible). A certes comarques catalanes, per exemple al Pla del Llobregat, la locució Déu n’hi do ha arribat a prendre un valor exclamatiu d’estranyesa, de commiseració o d’ironia, com és ara en aquestes frases: «Ai, Déu n’hi do! I què li va respondre ella?»; «Aquest és el teatre que deien que seria tan bonic? Ai, Déu n’hi do!»—Existeix també la forma diminutiva Déu n’hi doret, molt usada sobretot en el català oriental. Finalment, es troben frases complementà ries burlesques o iròniques del Déu n’hi do, com és ara aquestes: «Déu n’hi do, un bon crostó; Déu vos afavoresca, una bona llesca» (Llofriu); «Déu n’hi do, de pa al sarró i de vi a la botella» (Llofriu).
Font: Diccionari català -valencià -balear d’Alcover/Moll
Comentaris recents
clucull
El meu home és de Ponts i ell i tota la seva famÃ...
ca la Quica
Una expressió semblant o equivalent que he sentit...
enteniment
Totalment d'acord Joan. Jo sempre he sentit la par...
güell
Moll diu que Güell és el nom d’un poble ribago...
enteniment
Respecte a la paraula de hui, "enteniment", sempre...