ni gota ni gens loc adv

Definició

Gens en absolut.

No vol saber res dels estudis, ni gota ni gens.

També: ni mica ni gens, ni gens ni mica, ni gens ni gota…; sovint aquestes expressions s’usen sense el ni inicial: No ha volgut prendre la medicació, gens ni gota.

Etimologia

gens — Del llatí genus, ‘gènere, mena’, que, reforçant sobretot frases negatives o interrogatives, es gramaticalitzà en el sentit adverbial de ‘cap mena o gènere’ d’alguna cosa o acció.

Usos

  • Som a la vall baixa del Congost. Quin cel més fi, quin airet més prim, quin sol més eixerit, quina llum més clara i trencadissa! Fa fred? Sí. Fa un cert fred, no massa, no res de l’altre món, però vaja, sí, fet i fet, es pot dir que més aviat fa una mica de fred. Els compradors barcelonins que vénen a mercat troben sempre que a Granollers hi fa molt fred. Sota la vela del carro, mig ajaçat entre les saques de segó i de blat de moro, el pagès de Riells que, havent dinat, se’n torna cap a casa, troba, mentre cargola, llepa i encén un cigarret de paper, que de fred no en fa ni gota ni gens.

    Eugeni Xammar, «Hivern a Catalunya» (París, gener 1940), dins El Nadal que no vam tornar a casa. 1939, el primer Nadal a l’exili, a cura de Quim Torra (Barcelona: Acontravent, 2009), pàg. 130
  • Tassin escrivia un espanyol aproximat i prenia la sàvia precaució de fer corregir els seus articles, feina de la qual jo estava encarregat i recompensat per una modestíssima retribució. El dia que Tassin em va demanar si volia corregir-li l’Ètica de Kropotkin, un llibre llarg i enfarfegat, em va caure el món a sobre. Les feines llargues i feixugues no han estat mai del meu gust. Vaig acceptar únicament perquè em convenien diners, encara que fossin pocs, i perquè Josep Pla, en situació semblant a la meva, va acceptar d’ajudar-me. Posats a fer una feina que ni a ell ni a mi no ens interessava ni gota ni gens, el mètode de treball adoptat per tal d’alleugerir la nostra tasca presenta una certa originalitat. Posat jo a la màquina d’escriure, Josep Pla, amb el manuscrit de Tassin a la mà dictava un text que no era precisament el text original de la traducció de Tassin, sinó una nova versió d’aquest text que ell anava improvisant mentre llegia, un text que jo escoltava i corregia mentalment abans de passar a màquina. El resultat d’aquest complicat encadenament era el text que nosaltres lliuràvem a Tassin i la versió definitiva de la traducció espanyola de l’Ètica de Kropotkin.

    Eugeni Xammar, Seixanta anys d’anar pel món. Converses amb Josep Badia i Moret (Barcelona: Quaderns Crema, 2007 [1974]), pàg. 269

Tema de la setmana

Eugeni Xammar

Enllaços

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

anar brut com una guillasegar l'herba sota els peus