Definició
1 En el llenguatge infantil, aigua o qualsevol altre líquid.
Vull mam.
En valencià és corrent dir-ne ma (que coincideix amb el mot àrab per ‘aigua’) i en mallorquí bè (onomatopeia de l’acció de beure).
2 (col·loq. i iròn.) Beguda alcohòlica.
Li agrada massa el mam.
Etimologia
Derivat regressiu de mamar, del llatí tardà mammare, ‘donar mamar’.
Usos
- Feren l’aposta Dolors Miquel, «On s’expliquen casos i casos»
 ell i un amic.
 Amb aquell xic
 féu la juguesca:
 ràpid s’empesca
 com guanyarà
 prestigi i ja
 no ve d’un pam.
 Em dono al mam
 i tinc consol
 de l’alcohol
 i el confident
 que és més ardent,
 real, traçut
 i, a més, és mut.
- El mosso t’atura i si vas torrat no et deixa conduir, però, accelerador a part, tothom sap que el mam més aviat tendeix a dificultar i alentir tant els moviments com el pensament. Pau Vidal, En perill d’extinció. Cent paraules per salvar (Barcelona: Empúries, 2005)
Tema de la setmana
Mots d’origen infantívol
