lloga f

Definició

1  Sou.
2  Guany que hom treu d’alguna cosa.

Etimologia

De llogar, del llatí locare, ‘posar (diners) a interès’, derivat de locus, ‘lloc’, d’on ‘posar en un lloc; invertir en un lloc’.

Usos

  • Algèria era ben bé una província francesa qualsevol… Llavors, la majoria dels moros, legalistes, pensaven el mateix. En Redà, el meu ordenança, en constituïa un bon exemple. Cabilenc de Mirabeau, havia fet totes les guerres de França des del 1939. L’exèrcit era la seua veritable família, cosa que no l’havia privat de fer set nins a dues germanes que vivien juntes. Cada mes, el guerrer els enviava gairebé tota la lloga a Bugia, on les havia instal·lades. Magre, simpàtic, xerraire i rialler, en Redà tenia un alè de cavall.

    Joan-Daniel Bezsonoff, La presonera d’Alger (Barcelona: Empúries, 2002), pàg. 26

Tema de la setmana

Paraules i expressions relacionades amb els diners

Enllaços

L'escreix

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

vendre duros a quatre pessetespicossada