joc de bitlles

Definició

Joc d’habilitat consistent a fer caure, amb l’ajut d’un projectil (un bastó o una bola), una sèrie d’objectes, anomenats bitlles, disposats verticalment a terra.
També: joc de birles

Etimologia

bitlla — D’origen incert, però preromà, possiblement cèltic o d’una altra procedència indoeuropea; en català antic apareix també en les formes bila (s. XIII) i birla (1402).

Usos

  • Ja en el Llibre de contemplació (1273) de Ramon Llull es parla de bila i bilador. I un document d’Igualada, datat el 16 d’agost de 1402, assenyala els llocs de la vila on és permès de jugar a birles. En el nostre temps, i després d’haver estat prohibit molts anys perquè era un joc d’aposta, les bitlles han tingut un ressorgiment molt important a partir dels anys vuitanta del segle passat, fins a l’extrem que cada any ja se’n celebren lligues catalanes amb la participació de més d’un centenar d’equips.
       L’objectiu essencial del joc és prou conegut, per bé que n’hi hagi un nombre elevadíssim de variants: es tracta de fer caure un determinat nombre de bitlles llançant-los des de lluny un o més bitllots (també anomenats bola, curro, truc, tac, tacó o tascó).

    Antoni Dalmau, Jocs, cançons i costums que no hem de perdre (Barcelona: Columna, 2008)

Tema de la setmana

Mots i jocs trets de Jocs, cançons i costums que no hem de perdre, d’Antoni Dalmau (Columna). 

Enllaços

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

literatura de canya i cordillesbart [2]